Partint de la idea que la Covid-19 ha ocasionat la reinvenci\u00f3 del sector econ\u00f2mic i social a nivell mundial, moltes empreses i entitats sense \u00e0nim de lucre avui tenen per davant oportunitats i reptes en la mateixa mesura, comen\u00e7ant per un pilar indestructible: La transformaci\u00f3 digital<\/strong>.<\/p>\n La ra\u00f3 principal d’aquesta necessitat imperiosa per dur a terme la digitalitzaci\u00f3 del tercer sector<\/strong> \u00e9s l’increment d’emerg\u00e8ncies socials; causat per milions de persones a tot el m\u00f3n que necessiten assist\u00e8ncia d’entitats sense \u00e0nim de lucre, per\u00f2 els fons de les quals s\u00f3n incapa\u00e7os de cobrir aquesta demanda per mitjans convencionals.<\/p>\n Segons dades publicades al diari El Economista<\/a><\/strong>, en q\u00fcesti\u00f3 de xifres Espanya compta amb almenys 30.000 associacions que exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament del sector socioecon\u00f2mic. Aquest, alhora, suggereix una aportaci\u00f3 de l’1,51% al Producte Intern Brut del pa\u00eds, tal com passa amb el sector de telecomunicacions o metal\u00b7l\u00fargia.<\/p>\n La suma d’empleats i voluntaris que integren aquest sector \u00e9s igual a 2 milions, els quals s’encarreguen de fer atenci\u00f3 a m\u00e9s de 12 milions de persones en situaci\u00f3 de risc, ja sigui per exclusi\u00f3 social o pobresa extrema.<\/p>\n Tot aix\u00f2 col\u00b7loca les entitats del tercer sector en una posici\u00f3 compromesa, on aquesta necessitat de reinvenci\u00f3 s’ha centrat en la digitalitzaci\u00f3 d’associacions, o digitalitzaci\u00f3 d’organitzacions, per ajudar a eliminar aquesta bretxa digital que impedeix cobrir tant la demanda d’ajuts com la responsabilitat corporativa de les empreses.<\/p>\n Aix\u00f2 vol dir que, actualment, cal la implementaci\u00f3 de nous projectes tecnol\u00f2gics dins d’aquesta transformaci\u00f3 digital, per oferir un servei m\u00e9s auda\u00e7 i proper.<\/p>\n <\/p>\n Segons la ISDI Foundation<\/a>, el \u201cperfil de donant ha canviat radicalment\u201d despr\u00e9s de la digitalitzaci\u00f3 de la societat<\/strong>, avui dia \u00e9s possible recaptar fons a partir d’individus com a d’empreses, on la majoria de les donacions provenen de mitjans electr\u00f2nics.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, encara hi ha una bretxa digital, producte del desconeixement de les empreses i organitzacions sense \u00e0nim de lucre respecte a la digitalitzaci\u00f3 del tercer sector, que impedeix treure el m\u00e0xim potencial a aquestes eines de captaci\u00f3 de fons.<\/p>\n Fins al 2020, el percentatge de captaci\u00f3 de fons per aquests canals d’internet corresponia al 20%, les donacions dels quals anaven dirigides a causes diverses i, encara que els imports de cadascuna eren menors, tamb\u00e9 es donaven en major mesura i estaven dirigits cap a una major quantitat dentitats.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual cal dur a terme una digitalitzaci\u00f3 d’organitzacions; perqu\u00e8 aquestes es mantinguin a prop de donants o socis potencials i, per tant, siguin m\u00e9s accessibles per als seus beneficiaris.<\/p>\n Aix\u00f2 permetr\u00e0 contrarestar l’actual incertesa financera, a m\u00e9s d’incentivar i augmentar la quantitat d’ingressos per part de donants i empreses, que, avui dia, no disposen de programes socials efectius que puguin eradicar la injust\u00edcia social.<\/p>\n En l’\u00e0mbit de la responsabilitat corporativa, tamb\u00e9 lidera la necessitat de transformaci\u00f3 digital<\/strong>. La societat ha modificat la manera com esperen veure les empreses; els usuaris busquen i prefereixen aquelles que \u201crealment tenen un prop\u00f2sit i que comparteixen valors amb la societat\u201d, tal com va afirmar Enrique Porta, el soci responsable de Consum i Distribuci\u00f3 de l’empresa KPMG<\/a><\/strong>, amb seu a Espanya, a l’entrevista publicada a la mateixa p\u00e0gina.<\/p>\n Aconseguir una digitalitzaci\u00f3 d’associacions<\/strong> suposaria un augment en el seu recurs econ\u00f2mic i, alhora, superar l’obstacle que el tercer sector a Espanya ha arrossegant des de finals de la d\u00e8cada dels 2000.<\/p>\n <\/p>\n El 2008 Espanya va patir una crisi econ\u00f2mica on el tercer sector es va veure afectat i que, fins avui, segueix causant una disminuci\u00f3 considerable de recursos econ\u00f2mics.<\/p>\n En q\u00fcesti\u00f3 de xifres, la crisi del dit any va produir un descens en el finan\u00e7ament de programes socials que es va comen\u00e7ar a veure fins despr\u00e9s de l’any 2010, on la recaptaci\u00f3 era de poc m\u00e9s del 15% a l’any. Tot aix\u00f2 anava de la m\u00e0 amb un augment significatiu de les necessitats socials causades per la crisi.<\/p>\n Fins aquest any s’ha fet not\u00f2ria la recuperaci\u00f3 d’aquestes xifres; no obstant aix\u00f2, les xifres de finan\u00e7ament econ\u00f2mic continuen sent baixes i, fins i tot, empreses com la PwC asseguren que no augmentaran, si m\u00e9s no, fins a l’any 2022.<\/p>\n D’altra banda, un altre dels problemes que han causat l’escassetat de recursos econ\u00f2mics al tercer sector ha estat la manca de coneixements, aix\u00ed com persones amb experi\u00e8ncia, en l’\u00e0mbit de la digitalitzaci\u00f3. Un cop s’hagin aconseguit traspassar aquestes barreres que imposen els aven\u00e7os de la tecnologia, es podran implementar amb m\u00e9s facilitat solucions econ\u00f2miques, a m\u00e9s, amb una inversi\u00f3 molt menor.<\/p>\n <\/p>\nLa responsabilitat corporativa com a additiu en la transformaci\u00f3 del tercer sector.<\/h1>\n
La digitalitzaci\u00f3 del tercer sector en retrospectiva<\/h1>\n
Construcci\u00f3 de la digitalitzaci\u00f3 per al futur pr\u00f2sper del tercer sector<\/h1>\n